Bany de so: contraindicacions i precaucions | By Sonomare

Abans d’estirar-te en un bany de so, convé saber a qui no li convé, què avisar el terapeuta i quan esperar. Precaucions clares i sense por.

SONOTERAPIA

Laura Roig

10/23/20267 min read

El primer: què sabem (i què no) sobre els banys de so
El primer: què sabem (i què no) sobre els banys de so

Un bany de so sol presentar-se com una cosa suau: t’estires, tanques els ulls i deixes que bols, gongs o veu facin la seva feina. I moltes vegades ho és. Però «suau» no vol dir «per a tothom i en qualsevol moment». Parlar de precaucions no li treu bellesa a la pràctica; la fa més segura i, segons el meu parer, més honesta.

En aquest article t’explico quan convé consultar abans, en quines situacions potser no és el moment i què hauries d’esperar de qui dirigeix el bany. Sense alarmisme, però tampoc amb promeses que la pràctica no pot complir.

El primer: què sabem (i què no) sobre els banys de so

Convé començar per la humilitat. La recerca sobre sonoteràpia i bols és encara jove i limitada. Una revisió sistemàtica de 2020 sobre els efectes dels bols tibetans va trobar senyals prometedors en estat d’ànim i malestar físic, però amb estudis petits i limitacions metodològiques importants. Un estudi observacional de 2017 amb meditació amb bols va descriure menys tensió, enuig, fatiga i baix ànim després de la sessió, tot i que sense grup control.

Què vol dir això a la pràctica: no hi ha una llista oficial de «contraindicacions» del bany de so avalada per assajos clínics, com sí que n’hi ha per a un medicament. El que hi ha és el criteri prudent de qui treballem amb so, el sentit comú i allò que sabem sobre el cos, l’orella i el sistema nerviós. Per això aquí parlo de precaucions, no de prohibicions.

I una aclariment que em sembla essencial: un bany de so és una pràctica de pausa i de percepció corporal. No substitueix cap tractament mèdic ni psicològic.

Quan convé consultar abans de venir

Si et reconeixes en alguna d’aquestes situacions, el més assenyat és parlar-ne amb el teu professional de salut i amb qui dirigeix el bany abans de reservar.

Embaràs

No hi ha evidència que un bany de so faci mal a un embaràs, però tampoc hi ha estudis que l’avalin. La prudència habitual és evitar instruments recolzats sobre l’abdomen, cuidar el volum i la postura (estirar-se de cara amunt molta estona pot resultar incòmode, sobretot al tercer trimestre) i, sobretot, consultar-ho amb la teva llevadora o ginecòleg/ginecòloga. Especialment al primer trimestre, moltes persones prefereixen esperar.

Marcapassos, desfibril·ladors i altres implants

Si portes un marcapassos o un altre dispositiu electrònic implantat, o pròtesis metàl·liques, el prudent és que els instruments no es recolzin sobre el cos i que ho consultis amb el teu metge. Sentir la vibració «dins» del cos és part de l’experiència d’alguns formats, però en aquests casos es pot mantenir a distància: s’escolta igual de bé.

Epilèpsia

L’epilèpsia desencadenada per sons o música (epilèpsia musicogènica) és poc freqüent, però existeix. Si tens epilèpsia, pregunta al teu neuròleg o neuròloga, i avisa sempre qui dirigeix el bany. Cal saber què fer si passa alguna cosa i evitar sons molt intensos o repetitius.

Acúfens, hiperacúsia i sensibilitat auditiva

Si tens acúfens (tinnitus), hipersensibilitat a determinats sons o una condició auditiva, el volum i el tipus d’instrument importen molt. Un gong potent o un bol molt a prop de l’orella poden resultar incòmodes o empitjorar els símptomes. Hi ha qui ho tolera bé i qui no; l’important és avisar i que es pugui ajustar la distància, la intensitat o fins i tot fer servir protecció auditiva. Com a referència general, l’OMS recomana no exposar-se a més de 85 dB durant 8 hores diàries, i a menys temps si el nivell puja.

Salut mental i estats de consciència alterats

Aquesta és la part en què més m’agrada ser acurada. Un bany de so pot portar a estats de relaxació profunda, de vegades amb imatges, emocions o sensacions intenses. Per a la majoria és agradable. Però si tens un diagnòstic de psicosi o trastorn bipolar, ets en una fase de crisi, tens depressió greu o pensaments de fer-te mal, parlar-ne abans amb el teu professional de salut mental és important. Una pràctica de pausa no és l’eina adequada per travessar una crisi.

Trauma, dissociació i sistema nerviós molt desregulat

Tancar els ulls, estirar-te i deixar anar el control pot ser un alçament... o pot resultar amenaçador si el teu sistema nerviós associa quietud i vulnerabilitat amb perill. Hi ha persones amb història de trauma per a les quals el format clàssic (a les fosques, estirades, ulls tancats, en grup) no és el més adequat al principi. Si t’interessa entendre millor com respon el teu cos, potser t’ajudarà llegir Com influeix el sistema nerviós en com et sents i Com saber si el teu sistema nerviós està desregulat.

En aquests casos no es tracta de «no pots», sinó d’adaptar: seure en lloc d’estirar-te, mantenir els ulls oberts o entreoberts, quedar-te a prop de la porta, triar una sessió individual on es pugui anar al teu ritme en lloc d’un bany grupal. Aquesta mirada, de fet, és la que inspira com treballo a Sonomare, amb influència de l’enfocament de Somatic Experiencing.

Quan convé consultar abans de venir
Quan convé consultar abans de venir

Altres casos per comentar

També convé avisar si tens migranyes freqüents, vèrtig, mareigs, una cirurgia o lesió recent, o pressió arterial molt inestable. No són motius automàtics per no venir, però sí perquè qui dirigeix la sessió sepiga com cuidar-te.

Quan potser no és el moment

Algunes situacions no són una contraindicació permanènt, sinó una qüestió de moment:

  • Ets en una crisi emocional aguda o acabes de viure una pèrdua molt recent i et sents desbordat/ada.

  • Véns amb l’esperança que el bany «arregli» alguna cosa que necessita atenció professional.

  • Et sents pressionat/ada a anar-hi («tothom ho fa», «et vindrà genial») i el teu cos diu que no.

  • Has consumit alcohol o altres substàncies poc abans de la sessió.

Escoltar aquest «avui no» és també una forma de regulació.

Què hauries d’esperar de qui dirigeix el bany

Més enllà de les teves precaucions, hi ha coses que qualsevol persona que dirigeixi un bany de so hauria de fer:

  1. Preguntar-te abans. Un breu qüestionari o una conversa prèvia sobre la teva salut, el teu moment vital i el que necessites.

  2. Explicar-te què passarà. Durada, instruments, volum, postures possibles.

  3. Deixar-te opcions. Estirar-te, seure, obrir els ulls, tapar-te, sortir de la sala sense donar explicacions.

  4. Cuidar el volum i la distància. Sobretot amb gongs, bols de cristall o instruments aguts.

  5. No prometre cures. Un bany de so pot acompanyar el benestar; no cura malalties ni substitueix tractament.

  6. Saber quins són els seus límits. I derivar-te a un professional sanitari quan calgui.

Si algú et promet que el so «curarà» una malaltia, o et desaconsella consultar el teu metge, és un senyal d’alerta.

Com cuidar-te tu

  • Avisa del que et preocupi, encara que et sembli poca cosa.

  • Tria la teva postura i el teu lloc a la sala. Pots canviar-los durant la sessió.

  • Recorda que pots parar. Obrir els ulls, moure’t o sortir sempre és una opció.

  • No vinguis en dejú ni amb molt menjar a sobre, i beu aigua després.

  • Dona’t temps en acabar. No planegis res exigent just després.

Com cuidar-te en un bany de so
Com cuidar-te en un bany de so

Reaccions habituals (i quan preocupar-se)

Després d’un bany de so és normal sentir cansament, ganes de plorar, gana, calma, certa emoció o la sensació d’estar «tou/tova». Sol passar en poques hores. Si sents mareig intens, angúnia que no baixa, pensaments de fer-te mal, desorientació o símptomes físics que et preocupen, no ho deixis passar: parla amb un professional sanitari. En cas d’urgència, truca al 112.

Preguntes freqüents

Puc anar a un bany de so si estic embarassada? En general no s’han descrit danys, però tampoc hi ha estudis que ho avalin. Consulta-ho amb la teva llevadora o ginecòleg/ginecòloga, evita instruments sobre l’abdomen i avisa qui dirigeix la sessió.

És perillós un bany de so si tinc marcapassos? El prudent és consultar-ho amb el teu metge i demanar que els instruments no es recolzin sobre el cos. Pots escoltar a distància.

Un bany de so pot empitjorar l’ansietat? Per a la majoria relaxa, però en algunes persones la quietud i el tancament d’ulls poden augmentar l’ansietat. Si et passa, pots obrir els ulls, seure o sortir. Una sessió individual pot ser més adequada.

Un bany de so pot substituir la teràpia o la medicació? No. És una pràctica complementària de pausa i regulació, no un tractament.

Com sé si una sessió és adequada per a mi? Si qui la dirigeix et pregunta abans, et dóna opcions i respecta els teus límits, és bon senyal. Si tens dubtes, comença amb una sessió individual on puguem adaptar-ho a tu.

Consell Sonomare

Un bany de so no ha de ser perfecte ni intens per fer-te bé. Ha de ser segur, adaptat i respectuós amb el teu ritme. Si encara no saps en què consisteix la pràctica, pots començar per Què és la sonoteràpia? I si tens dubtes sobre el teu cas, escriu-me i en parlem abans de reservar.

Consells Sonomare sobre Banys de So
Consells Sonomare sobre Banys de So
By Sonomare
By Sonomare

No ho has de decidir a soles. Explica’m la teva situació i veiem juntes quin format encaixa amb el teu moment, amb el ritme que necessitis i sense pressa.

Dubtes sobre si és per a tu?

  • Goldsby, T. L., Goldsby, M. E., McWalters, M., & Mills, P. J. (2017). Effects of Singing Bowl Sound Meditation on Mood, Tension, and Well-being: An Observational Study. Journal of Evidence-Based Complementary & Alternative Medicine, 22(3), 401-406.

  • Stanhope, J., & Weinstein, P. (2020). The human health effects of singing bowls: A systematic review. Complementary Therapies in Medicine, 51, 102412.

  • Organització Mundial de la Salut. Make Listening Safe (iniciativa d’escolta segura).