L’efecte zoocosi en humans: estem vivint massa lluny del que necessitem? | BySonomare
Descobreix l’efecte zoocosi en humans i com la sobreestimulació, les pantalles, l’estrès i el nostre estil de vida poden influir en el cos i la ment.
SOBREESTIMULACIÓ I VIDA MODERNA
Laura Roig
9/29/20264 min read
Dormim pitjor, vivim envoltats d’estímuls i moltes vegades necessitem aprendre tècniques per recuperar funcions tan bàsiques com descansar, concentrar-nos, moure’ns o romandre en silenci.
Meditem per calmar-nos. Organitzem millor el nostre temps. Intentem regular el sistema nerviós. Busquem dormir millor i posar límits.
Tot això pot ser útil. Però hi ha una pregunta que mereix espai:
I si una part del nostre malestar no fos únicament dins nostre, sinó també en les condicions en què vivim?
Potser no tot el que sentim necessita ser “corregit”. De vegades, també val la pena observar l’entorn.
Què és la zoocosi?
El terme zoocosi s’ha utilitzat per descriure determinades conductes anormals i repetitives observades en alguns animals en captivitat: moviments repetitius, balanceig, recorreguts compulsius, apatia o conductes autolesives.
Tot i això, és important matisar-ho: la zoocosi no és un diagnòstic científic aplicable als humans, ni s’hauria d’utilitzar per equiparar directament el comportament humà amb el dels animals en captivitat.
En aquest article utilitzem el concepte com una metàfora per reflexionar sobre una pregunta interessant: què passa quan les condicions de vida s’allunyen massa de les necessitats de l’organisme?
Quan convertim cada senyal en un problema individual
Quan un animal presenta una conducta repetitiva en captivitat, una de les preguntes que podem fer-nos és:
Què està passant en el seu entorn?
En canvi, quan ens passa a nosaltres, sovint la pregunta és:
Què em passa a mi?
Revisar compulsivament el mòbil. Necessitar soroll constant. Menjar sense gana. Mossegar-se les ungles. Moure la cama sense parar. Tenir la mandíbula en tensió. Sentir que no podem descansar. Buscar estímuls contínuament.
No significa que totes aquestes conductes tinguin una mateixa causa. Però pot ser interessant deixar d’observar-les únicament com un “problema personal” i preguntar-nos també què està exigint el nostre entorn al sistema nerviós.
Hem convertit capacitats bàsiques en tasques
Descansar. Moure’ns. Dormir. Relacionar-nos. Jugar. Explorar. Estar en silenci.
Moltes són capacitats humanes bàsiques i, tanmateix, hem arribat a reservar espais específics per recuperar-les.
Programem una hora per moure un cos que en porta vuit assegut. Utilitzem aplicacions per recordar-nos que hem de parar. Intentem recuperar durant el cap de setmana l’energia consumida al llarg de la setmana.
I apareix una paradoxa: intentem reparar durant unes hores allò que les nostres condicions quotidianes tornen a produir.
Regular-se no significa aprendre a suportar-ho tot
Comprendre el sistema nerviós i desenvolupar recursos de regulació pot ser molt útil. El problema apareix quan la regulació es converteix en una nova exigència.
Respirar millor. Meditar. Fer exercici. Dormir bé. Menjar correctament. Posar límits. Reduir les pantalles. Gestionar les emocions.
I fer-ho tot perfectament. De vegades necessitem recursos interns.
Però altres vegades el cos pot estar assenyalant que alguna condició externa necessita canviar.
Regular-se també pot significar desactivar una notificació, sortir a caminar, demanar ajuda, allunyar-se del soroll, recuperar hores de son, dir que no o modificar una rutina. No tots els recursos de regulació han de passar dins nostre.
Consell Sonomare: La pròxima vegada que aparegui cansament, irritabilitat, sobreestimulació o dificultat per concentrar-te, prova de canviar la pregunta.
En lloc de preguntar-te únicament:
Què em passa?
pregunta’t també:
Què està passant al meu voltant?
Quina demanda estic sostenint?
Què necessita el meu cos ara?
Necessito regular la meva resposta o modificar alguna condició?
Com treballem aquesta mirada a Sonomare?
A Sonomare no entenem la regulació com entrenar el cos perquè ho suporti tot millor.
Integrem educació sobre el sistema nerviós, observació corporal, recursos inspirats en Somatic Experiencing, sonoteràpia, moviment, orientació, límits i silenci.
El so pot crear un espai diferent del ritme quotidià: menys estímuls, més percepció corporal i una oportunitat per observar què passa quan deixem d’exigir a l’organisme una resposta constant.
De vegades, regular-se significa trobar recursos interns. Altres vegades, significa reconèixer que alguna cosa externa necessita canviar. I moltes vegades, totes dues coses passen alhora.
Preguntes freqüents
La vida moderna desregula el sistema nerviós?
No es pot afirmar de manera general. L’estrès depèn de nombrosos factors individuals i ambientals. Tanmateix, condicions com la falta de son, l’estrès crònic, la sobrecàrrega o l’absència de recuperació poden afectar el benestar.
Necessitar estímuls constantment significa que tinc ansietat?
No necessàriament. Pot estar relacionat amb hàbits, avorriment, estrès, cerca de recompensa o altres factors.
Tenim zoocosi els humans?
No hi ha base científica per diagnosticar la humanitat amb “zoocosi”. En aquest article utilitzem el concepte com una metàfora per reflexionar sobre la relació entre el nostre comportament i les condicions en què vivim.
Conclusió
Potser la pregunta no és únicament:
Com puc adaptar-m’hi millor?
Sinó també:
A què estic intentant adaptar-me?
El treball personal importa. Però continuem sent organismes que existeixen dins d’un entorn.
Cuidar-nos pot significar aprendre recursos per regular-nos, però també recuperar coses molt més bàsiques:
Moviment. Descans. Silenci. Vincle. Espai. Elecció.
Referències: Estela de Castro, projecte «Zoocosis» · Grecia Guzmán Martínez, «Zoochosis: qué es y cómo aparece en animales capturados», Psicología y Mente
Articles relacionats
Comprendre el teu cos també implica mirar el teu entorn.
A Sonomare acompanyem processos de regulació des d’una mirada que integra cos, sistema nerviós, so i context.
No busquem ensenyar-te a suportar més, sinó comprendre amb tu què està intentant comunicar el teu cos i quins recursos et poden ajudar.
Reserva la teva primera sessió individual i coneix l’enfocament Sonomare.
Sonomare crea espais segurs on les persones poden tornar a sentir-se elles mateixes a través del so, el cos i la presència.